TURPIAL ARTICO 2007 (CAT)
Igual que ens va passar en a l'Amazones, feia molts anys que li donavem voltes a sobrevolar el gels perpetus. Un altre espai de la natura del nostre planeta per descobrir i més des de l'aire en un globus aerostàtic. | ||||||
Aquest és el diari: 12/04/07
Sere breu perque tenim poc i dolent acces a internet. Quatre ratlles i cap foto de moment. 13/04/07
Ara marxem a una mini expedició de prova en trineus, hem estat a punt de cancelar-la perque el temps se ha complicat i fa molt de vent, temperatura real al sol -20, però temperatura de sensació amb el vent és equivalent a -40. 16/04/07 La arribada fins aquí a estat una mica llarga, son 3 dies amb un total de 6 avions des de Barcelona fina aquí a Qaanaaq. Comencem a flipar quan es comença a veure el mar glaçat per la finestra de l'avió a la costa est de Grenlàndia. A partir d'aquí encara ens queden 4 vols interiors, tots ells al llarg de la costa oest, amb un avio de 4 helix tipus DC 7. En aquests vols ens passem tot el trajecte amb el nas enganxat a la finestra, anàvem travessant fiords gelats, mar, icebergs, muntanyes, ... i ens fem una idea del que podria ser volar amb el globus per aquí. | ||||||
Aquí ens instal·lem a l'alberg del Hans, es una d'aquestes cases on lloga 5 habitacions i fa menjars. Ell es pràcticament la única persona del poble que parla angles, o sigui que depenem d'ell per a quasi qualsevol gestió. Comprovem que el material que varem enviar per vaixell el mes d'agost de 2006 (aquest era el darrer vaixell que arribava aquí abans de que el mar es congelés) | ||||||
La meteo es bona, fa molt fred però hi ha moltes estones de poc vent, no es fa fosc en les 24 hores !! el paisatge es increïble i això ens dona moltes perspectives de poder volar. Tan sols necessitem el globus !! | ||||||
Finalment ho lliguem tot, els guies/caçadors, els trineus, els gossos, la ruta ... Havíem decidit una ruta en direcció a mar obert per situar en el GPS els límits del mar glaçat per tenir-ho controlat pels possibles vols en globus però el mateix dia de sortir el temps a empitjorat moltíssim i els guies no ho veuen clar. Com que nosaltres a casa no ens hi volem quedar decidim canviar el itinerari però sortir igualment. Anem cap al interior del fiord. | ||||||
Avui estem de nou a l'alberg recuperant-nos i dema volem sortir una altra vegada amb un trineu cap a mar obert a marcar amb el GPS. Creuem els dits per que aquest proper dimecres dia 18 si que arribi el globus. 18/04/07 Desprès d'una espera bastant angoixant, sense la certesa de si el globus va en l'avió d'avui, per fi veiem com descarreguen els 3 paquets, vela, cistella i cremador del Turpialet. A les dues hores de la descarrega ja estem volant !! Ho hem desenvelat tot, hem carregat gas, hem posat oli i gasolina al ventilador, hem pressuritzat amb nitrogen, hem llençat un parell de globets d'heli, hem provat el ventilador, hem provat el cremador, ... tot ha funcionat a la primera, no fa vent, i tot que no ho teníem previst així, des d'aquí mateix davant del poble ens enlairem sense tenir ni el rescat lligat. Ja no podíem esperar mes! Hem volat mes d'una hora, hi ha anticicló, i hem pogut pujar fins a Aquestes 3 fotos són fetes pel Hans Jensen des del poble de Qaanaaq. | ||||||
| ||||||
|
Anem a avançar els preparatius de la sortida llarga. Tenim previst carregar tot el material, globus, gas, etc. en 4 trineus per estar uns 12 dies fora i si el temps ho permet intentarem pujar a dalt del que ells anomenen inlandis. 19/04/07 Finalment i després d´accelerar els preparatius per aprofitar la bona meteorologia, el dia 19 sortim al que serà l'expedició pròpiament dita, és a dir, el que teníem previst com a sortida llarga de més aventura. Segons el pla A havíem de sortir amb 4 caçadors amb els seus respectius trineus de gossos, als quals vàrem avançar uns diners per comprar les provisions. A l'hora de marxar només n'apareixen tres. Sembla ser que un d'ells s'havia gastat els diners agafant una bona borratxera la nit anterior. És una llàstima, però ja ens havíen advertit que la "inuit", al igual que els indis nordamericans, o els aborígens australians, o tantes altres cultures tan relacionades amb | ||||||
Un gos mor durant la travessa. Aquest fet ens entristeix molt. Aquests animals son increíbles i ens anem acostumant a conviure amb ells, però costa acostumar-se a que els tractin tan sols com a eines de treball. Compartim travessa amb 45 gossos! Seguirem amb els tres trineus restants. | ||||||
22/04/07 (Àngel)
Amb l'emoció de saber que em toca volar dema les hores passen molt a poc a poc. El fet que no es fa mai fosc encara allarga més l'espera. A les 22:00 h decideixo tirar un globet d'heli, està perfecte, no puc esperar més i decidim anar a volar ara mateix. Els caçadors, que ja quasi dormen, no entenen res. Mitja hora de camí amb els trineus fins a un iceberg espectacular que ja teníem controlat per fer l'enlairament més bonic i a les 23:30 h ja tenim el globus dret. Hi ha una llum maquíssima A les 12 de la nit estic en ple vol, a mes de | ||||||
Cinc minuts mes tard em confirma que definitivament ha entrat una ventisca fortíssima que aixeca la neu de terra, possiblement d'uns 50 km/hora a superfície. Baixo a comprovar el vent de baix i pel camí de baixada trobo varies turbulències però el vent a ran de terra no passa dels | ||||||
Finalment la vela queda planxada i em quedo uns segons immòbil dins la cistella per assimilar què ha passat. Surto, i vaig caminant enrera a recollir alguna cosa que he perdut durant l'aterratge i de passada comprovo la traça de l'aterratge: 800 passes!! Son les 3 de la matinada. Fa molt vent i molt fred, però l'emoció i excitació fa que em trobi de conya. Recollir el globus, improvitzar un paravent, muntar la tenda, encendre el fogó per recuperar la tempreatura, ... i llavors sí, cap a les 7 h del mati començo a gaudir de la realitat del vol, del viatge, d'on som. records, pensaments... És el premi a 20 anys de treball i convivència. 20 anys de Kon-Tiki!! 25/04/2007 (Miquel) En el zènit de la nostra estada en terres àrtiques, em disposo a efectuar el meu vol en solitari. Les condicions meteorológiques són a priori excelents i així es mantindran tot el dia. Tot i que ja vàrem fer un petit vol de prova tot just ens va arribar el globus, aquest és un vol per mi envoltat d'emoció. Em recorda el primer vol sobre el “Río Negro” a l'Åmazònia, allí també el primer vol va estar carregat de molta emoció després de tot un any de preparar el viatge amb tots els companys del Turpial. Aquest cop però, és un pèl diferent, en primer lloc volaré en solitari i a més, a través de la nostra experiéncia de la zona, sobretot després del vol de l'Ångel, ens diu que aqui el temps pot canviar d'una manera sobtada. Tot plegat fa que dins meu es mogui aquell cuquet barreja de nervis, il·lusió i aventura, que per altra banda és una de les coses que em fan seguir volant. | ||||||
Desprès dels crits d'emoció pertinents, continuo el vol. Els vents ténen diferents direccions, la qual cosa ja em va bé, peró no prou força com jo esperava per poder fer un vol llarg. Vaig tastant les diferents capes tot cercant aquella que em dugui el més aprop possible de Qaanaaq, a l'altra punta del fiord, a uns Sobrepasso lleugerament els Aquí dalt, amb un horitzó que se'm presenta blanc i pur com cap altre (l'Inlandis), em vaig relaxant més, deixo la grabadora de video, em prenc un te i sento com la meva ment es deixa anar amb tota la seva llibertat. Sé que aqui dalt estic més aprop de la meva mare, i per a ella és el meu primer i intens record, també dels amics que he perdut al llarg de la vida... És un record trist però a l'hora de felicitat, és un sentiment estrany... De seguida la felicitat augmenta quan em vénen al cap les imatges dels meus fills, el Pau que está esperant que el seu pare l'hi porti un arpó per caçar balenes i Penso també en l'excusa de ser aqui, els 20 anys de Kon-Tiki. Vint anys de complicitat amb l'Ångel, vint anys d'experiències compartides, de decepcions, de conquestes, i en resum, vint anys d'amistat... Mentre tot aixó em fluïa per dintre el cap, he anat perdent alçada, per tal de situar el globus a uns L'aterratge es força tranquil, a una velocitat de | ||||||
Un cop a terra, i després de saludar a la gent que s'ha atansat fins aqui, faig uns xuts amb una pilota que ha dut la quitxalla per d'esestressar, després m'ajuden a plegar el globus i a plantar la tenda. En acabar, marxem tots cap al poble, allí els deixo (son les 11 de la nit), i vaig a fer una cosa que portava al cap tot el dia, entro a l'únic bar i em prenc una cervesa, aixó és el sumum. 28/04/07 Avui està nevant fort, sembla que hem tingut sort amb la meteo de la sortida, ara estarem en stand by potser un parell de dies o potser hauran de ser un parell de setmanes, aqui no se sap mai. 01/05/07 Portem 3 dies de nevada en stand by. Malgrat les previsions no son del tot bones, ja portem massa dies parats i decidim sortir a volar. Ens enlairem des del poble, amb tot l'equip per si quedem tirats poder esperar un rescat fins a 2 o 3 dies si fos necessari, però pensant que potser haurem d'aterrar a poca distància del poble. | ||||||
| Després d'haver gaudit cada un de nosaltres del nostre vol, de la nostra aventurilla i vivència en solitari, ja havíem decidit que el proper vol el faríem els dos junts i a poder ser, ja que amb els trineus no ho varem aconseguir, intentaríem sobrevolar al menys un tros per sobre la muntanya.
I a mesura que anem guanyant alçada sembla que la cosa es va encarant bé. Aconseguim un altre vol magnífic, trobem un ventet de Sud, d'uns El globus queda a uns 500 mt de la cabana. Tot un èxit, tot un luxe. No haurem ni de muntar la tenda. Menjarem i dormirem "calents". Malgrat haver-nos oblidat la benzina del fogonet, cuinem els espaguetis liofilitzats amb el cremador del Turpialet i ho celebrem amb un benjamí de cava que havia portat el Miquel per algun moment especial. I aquest ho és. Hem compartit un vol i una experiència. Ens ho hem passat molt bé, hem rigut com feia temps que no ho fèiem junts. Brindem pels nostres 20 anys d'amistat. |
