Svalbard: la joia noruega del Pol Nord

Més d'un en llegir el nom s'haurà quedat "glaçat" sense saber on ubicar aquest remot indret al mapa. I diem "glaçat" perquè Svalbard es troba enmig de l'oceà Glacial Àrtic, de fet més del 60% de la seva superfície està coberta de gel.

Svalbard és un arxipèlag noruec, al nord del continent europeu, situat a mig camí entre Noruega i el Pol Nord que constitueix el lloc poblat més al nord de la Terra.

Per als més curiosos comentar que Svalbard vol dir "costes fredes" i el seu nom va aparèixer per primera vegada en textos islàndics del segle XII. Va ser al 1920 quan gràcies al "tractat de Svalbard" l'arxipèlag es va annexionar a Noruega, posant fi a la situació existent en la qual el conjunt d'illes eren "zona de ningú i zona de tots".

Però, amb aquestes dades... Per què anar a Svalbard? Què se'ns ha perdut en un lloc tan aïllat?

Svalbard és un lloc únic, d'una bellesa hipnòtica per a aquells que saben apreciar les meravelles de la naturalesa i el món animal. Un lloc on perdre's i trobar-se.

Amb menys de 3000 habitants al llarg i ample de 61.022 km2, dels quals la major part viu a Longyearbyen (la població principal de l'arxipèlag) Svalbard es resumeix en una col·lecció de curiositats, en un territori que aparenta no tenir vida a simple vista i no obstant això està molt lluny d'estar completament desolat. Un lloc on, com el nom de Longyearbyen descriu (una barreja d'anglès i noruec), el temps sembla transcórrer més lent.

A l'estar tan a prop del Pol Nord, la llum i la terra en aquesta zona estan sotmeses a l'extrem. Les Aurores Boreals estan a l'ordre del dia. En les seves interminables nits d'hivern aquest conjunt d'illes ens meravellen amb llums polars que hipnotitzen, extenses valls glaçades com d'una altra època o un altre temps, amb un inevitable aire prehistòric en què sembla que en qualsevol moment hagi d'aparèixer un ramat de mamuts. Terra lliure de vegetació, d'un blanc immaculat, net i gèlid, només canviant a la llum del sol.

I què dir de la fauna... Única i protegida com un tresor, aquesta és la llar de lleons marins, guineus, rens àrtics i... com no, l'ós polar, el rei de la casa. Gairebé dos terços de la superfície estan protegits formant tres reserves naturals, sis parcs nacionals, 15 santuaris d'aus i una zona protegida especial d'interès mediambiental.

Si t'agrada l'aventura Svalbard és inesgotable, a l'hivern i a l'estiu. A l'hivern totes les activitats relacionades amb el gel i la neu estan a la teva disposició: esquí de muntanya, expedicions amb raquetes de neu, escalada en gel, espeleologia en coves de gel, expedicions amb moto de neu... I a l'estiu i entretemps les activitats en caiac, el trekking, les acampades de diversos dies, les expedicions en vaixell vorejant la costa i els vols en globus prenen el protagonisme.

Per gaudir d'aquestes illes en tota la seva magnitud el millor és visitar-les a l'entretemps, és a dir, des de mitjans de febrer fins a mitjans d'abril o des de mitjans de setembre fins a mitjans d'octubre. Són les èpoques de l'any on el dia i la nit existeixen de forma equilibrada i es pot gaudir de totes les activitats que ofereixen les illes.

Però si alguna cosa atrau els turistes a aquest recòndit lloc del planeta són les seves curiositats...

• Hi ha un 0% de persones a l'atur. Els seus habitants viuen majoritàriament de la mineria i del turisme: negocis, indústria, activitats, restauració, hostaleria...
• Svalbard és TAX FEE, així que els productes que es comprin allà sortiran una mica més barats que a Noruega continental.
• Tota expedició fora de zona poblada exigeix ​​la presència d'un element imprescindible: una arma. Ja sigui amb guia o amb arma pròpia (que es pot llogar allà si es compta amb permís d'armes). I és que estem a casa d'óssos polars.
• És el punt de partida per a expedicions al Pol Nord. Aquesta és la raó per la qual cada vegada amb més freqüència aquest antic assentament miner rep més avions carregats de viatgers amb ànsies de trepitjar el lloc més extrem del planeta.
• Svalbard és un dels millors llocs del món on gaudir de les Aurores Boreals.
• Svalbard alberga la "Volta de la fi del món", una sitja a prova de terratrèmols, inundacions i explosions nuclears, on, gràcies a les seves temperatures, s'emmagatzemen les llavors pràcticament de totes les espècies de cultius que serveixen com a aliment. Un enclavament que va ser creat per salvaguardar la biodiversitat en cas d'una catàstrofe mundial.
• A Svalbard està prohibit morir-se. Sí, no és una broma. A principis del segle XX a causa del descobriment dels cadàvers de dos mariners en perfecte estat de conservació i a la propagació de la idea que un cos congelat després de la mort podria ser curat i ressuscitat en el futur, va començar a migrar gent cap a l'arxipèlag amb la intenció de ser enterrada allà tot esperant el futurístic pla. Des de llavors les autoritats van decidir posar remei i prohibir les inhumacions a l'illa, amb la qual cosa la gent que mor a Svalbard viatja amb avió per ser enterrada al continent o al seu país d'origen.