Darreres notícies


Ver MAPA ETAPES KT3D en un mapa más grande

En aquesta secció podreu seguir la evolució de la KT3D, fes un clic AQUI si vols veure on es el Bora Bora ara.

Acabada la etapa logística i de preparació del material, vaixell, globus, plataforma i demès, el dia 1 de novembre de 2012 va començar l'aventura!

Gracies a la comunicació satelital i connexió a internet on estigui disponible, anem publicant notícies i fotos des del mateix vaixell o a mitjançant els nostres col·laboradors a terra ferma.


KT3D Video de la primera etapa

 
CRONOLOGIA
Data Crònica fotos
     
     
agost 2013

L´expedició KT3D continua. Sempre cap a l´oest.

Acabem de tornar d´un altre d´aquells llocs remots i desconeguts, un d´aquells indrets que només pel seu nom ja sona a aventures de navegants mítics, poblats de natius amb tradicions ancestrals i una fauna marina espectacular: el regne de les illes Tonga.

Les illes Tonga estan situades aproximadament a mig camí entre Polinèsia francesa i Austràlia, al Pacífic Sud. Les formen un total de 170 illes de les quals només 36 estan habitades. Aquestes estan distribuïdes en 4 arxipèlags sud - nord al llarg d´una important falla tectònica submarina de 7.000 metres de fondària: Tongatapu, Ha´apai, Vava´u i Niuas.

Tonga és la única nació de les illes del Pacífic que va evitar la colonització europea formal i la única també regentada per una monarquia sobirana.

Escollim l´arxipèlag de les Vava´u per dues motivacions de l´esperit del nostre viatge:

D´una banda, per la forma, situació i orientació de les illes ens sembla un bon lloc per intentar un altre vol en globus.

Per altra banda aquestes illes, en aquesta època son la llar d´una espècie de balenes i volem intentar nedar i interactuar amb elles dins el seu medi.

Volem gaudir de les Tonga en les 3 dimensions: per terra, mar i aire !

Durant els primers dies de navegació per aquestes illes anem coneixent altres navegants.

Alguns ja els hem anat trobant al llarg de tot el viatge i ens fa molta il·lusió cada vegada que , després de moltes milles de navegació oceànica ens retrobem i ens expliquem les nostres odissees. D´altres és la primera vegada que els trobem. Tots ells molt diferents, de procedències ben diverses, amb embarcacions ben variades i amb motivacions de viatge ben diferents però tots ells, tots nosaltres, amb un mateix esperit d´aventura i d´estima pel mar.

Ja ho havíem llegit, i parlant amb navegants es corroboren les Vava´u com un dels paradisos per als navegants a vela. Hem parlat amb alguns, que després d´una o fins i tot vàries voltes al món decideixen aturar-se aquí i passar-hi, si més no, una llarga temporada. Mai es pot parlar d´un assentament definitiu quan parlem amb aquests nòmades del mar.

Aquí coneixem a gent tan interessant com a “el holandés errante”, l´Humbert, un català de Calafell, d´origen holandès que porta més de 9 anys navegant per tots els mars en solitari.

O a l´Eduardo i la Pilar, una parella que varen arribar aquí en el seu veler fa uns 30 anys i, fascinats per la bellesa d´aquest indret es varen instal·lar en una d´aquestes  illes desertes, concretament a l´illa de Tapana en una senzilla cabana que es varen construir ells mateixos. Amb el temps, la cabana es va convertir en una espècie de xiringuito/restaurant en el qual ofereixen menjars, especialitzats en paella aprofitant les dots de cuinera valenciana de la Pilar i també una mica de show musical aprofitant les dots de músic de l´Eduardo. Amb el temps el “restaurant la Paella de Tapana” s´ha anat fent conegut entre el “mundillo” dels navegants i s´ha consolidat com a parada obligatòria per gaudir d´una nit especial en un lloc màgic i en companyia d´aquesta parella tan entranyable.

I de fet serà aquí, a Tapana, a on aconseguirem fer realitat el nostre somni de volar en globus per primera vegada a la història de les Tonga.

Per la seva situació ens sembla que amb els alisis de sud-est que solen bufar, Tapana pot ser un bon lloc per enlairar-nos i intentar arribar a aterrar en algun punt de l´illa principal de Vava´u. L´Eduardo s´il·lusiona tant o més que nosaltres amb aquesta oportunitat de fer història justament des de la “seva” illa. El primer inconvenient és que no hi ha espai físic per inflar el globus. Li donem la volta a tota l´illa però amb els canvis de les marees no hi veiem cap opció a les platges. Tan sols un petit clar entre palmeres ens permetrà fer un intent d´inflar el globus encara que sigui tocant la vegetació per tots els costats.

El següent inconvenient és la intensitat del vent. Dia rere dia i nit rere nit els alisis no paren. Tenim un vent sostingut d´uns 30 km/h amb el qual no veiem clar l´enlairament.

Finalment una tarda ens decidim a fer un intent amb les ultimes clarors abans de la posta de sol. Després de moltes dificultats en l´inflada del globus, tant per l´espai reduït, com pel vent, com també pel fet d´haver d´utilitzar gas butà en lloc de propà, finalment el globus Kon-Tiki s´enlaira basculant entre palmeres fins que s´estabilitza sobre el mar, deixant enrere Tapana en un magnífic vol amb la llum de tarda, sobrevolant altres 3 illes fins arribar a l´illa principal de Vava´u i aterrem a la selva, a prop d´un poble que ens ve a rebre i a ajudar sorpresos per aquest estrany enginy volador que ha passat per sobre els seus caps i que mai havien vist de tan a prop.

Es una d´aquelles situacions emocionants, on un se sent com a un descobridor, satisfet d´haver complert un altre somni que en principi podia semblar un impossible. No s´havia fet mai, per què ? per què era impossible o per què no s´havia intentat.

Una vegada complert l´objectiu de volar, concentrem els esforços a buscar les “humpback whales”, les balenes geperudes.

Les balenes geperudes viatgen cada any des de l´Antàrtica fins aquí, justament fins l´arxipèlag de les Vava´u per tal de “educar” a les seves cries.

Aquesta espècie és la que fa un trajecte de migració més llarg de tots els mamífers.

L´avistament i fins i tot el bany amb aquests impressionants animals s´està convertint en un dels atractius turístics d´aquestes illes. Diferents operadors, no sense polèmica, ofereixen aquesta activitat.

Nosaltres decidim buscar-les pel nostre compte. Quasi cada dia de navegació podem observar algunes d´aquestes balenes sortint a superfície però sempre des de certa distància. Aquests enormes mamífers poden fer immersions de fins a 30 minuts abans no surten a respirar de nou.

Finalment arriba el premi a la nostra persistència. Després de tot un dia observant una balena mare amb la seva cria, aconseguim apropar-nos-hi amb la nostra petita zodiac i ens llencem a l´aigua amb els equips de snorkel. L´experiència de nedar amb aquestes impressionants criatures és difícil d´expressar en paraules. La mare feia uns 12 metres de llargada i estimem un pes d´unes 20 tones. Després d´unes 2 hores d´interacció sobretot amb la cria, aquesta va agafant confiança i arribem a acaronar-la per la panxa, agafar-la per les aletes pectorals i fins i tot per la cua !! arribem a la conclusió que com a mamífers emparentats que som, aquest “nen petit” de més de 4 metres de llargada i 5.000 kg de pes, disfrutava jugant amb nosaltres tant com nosaltres amb ell.

Uns dies després, en una altra immersió gaudim durant més d´una hora dels també famosos cants de les balenes. Els mascles solitaris d´aquesta espècie emeten uns cants realment impressionants per tal de lluir-se i atraure a alguna femella. Poden estar hores cantant aquestes melodies submarines que, degut a la conductivitat de les ones sonores de l´aigua, es poden arribar a sentir des de varis kilòmetres de distància.

Per a nosaltres, el fet d´estar submergits, sentint aquests harmònics i potents sons sota l´aigua, sense arribar a veure mai la criatura d´on sortien, va ser també una experiència que ens quedarà gravada a la memòria per sempre.

Replanteig de la ruta

Acabada l´estada a les illes Tonga ens veiem obligats a replantejar la ruta a partir d´ara.

Teníem previst fer una etapa a Papua i després recórrer tranquil·lament Indonèsia abans d´enfilar cap al sud de la India i entrar al mar Roig per anar a trobar el Mediterrani de nou a traves del canal de Suez.

Però tots els navegants que hem anat trobant i fins i tot aconsellats per la Marina espanyola, desaconsellen totalment aquest itinerari degut a l´alt risc d´atacs per part de grups de pirates a la zona entre Somàlia, Eritrea i l´entrada al Mar Roig.

Així, l´alternativa és una navegació més directa per l´Índic sud un cop passem l´estret de Torres al nord-est d´Austràlia fins a Mauricio i Sudàfrica.

I aquest trajecte l´hem de fer quan abans i més directe millor, sense parades, per tal d´evitar l´època dels ciclons d´aquesta part de l´oceà.

Ens fa ràbia haver-nos de perdre tota aquesta part de món tan interessant però posant a la balança el factor seguretat ha tingut més pes.

La volta per Sudàfrica i remuntar tot l´Atlàntic de sud a nord suposa moltes més milles de les previstes però estem segur que també ens aportarà altres aventures tan o més interessants.

Nou relleu

D´aquí a un parell de setmanes un nou participant igualadí, en Josep Mª Casas s´incorporarà a la tripulació del Bora Bora per cobrir la navegació entre Bali i Mauricio, unes 3.000 milles de l´Índic sud. Bona sort !!

Us ho anirem explicant

 

tinga2, kt3d

tonga, kt3d

tonga3, kt3d

tonga4

tonga5

mes fotos AQUI
agost / setembre 2013

L'´Expedició KT3D, la volta al món en veler + globus continua. Disculpeu que no tinguem la informació prou actualitzada. Tenim també problemes amb el sistema de posicionament SPOT, que no té cobertura en algunes de les zones més remotes i per això no podem mostrar el track en temps real. Un altre canvi important és que hem modificat la ruta d´aquesta segona meitat del viatge degut principalment als informes d´atacs per part de grups de pirates a la zona de Somàlia, renunciant a tota la  part d´Indonèsia pel bé de la seguretat. Actualment som a Fiji. El nostre proper destí serà Bali i des d'allà farem un gran salt fins a Maurici per arribar a després a Durban, Sudàfrica, passant per Madagascar. En breu us posarem al dia amb 4 ratlles i fotos sobre l´etapa de les illes Tonga a on varem poder realitzar un increïble vol en globus i nedar amb les balenes. Aviat penjarem imatges!

 

 
juliol 2013 L'´expedició KT3D continua. Després d'unes setmanes fondejats a Tahití, on el Bora Bora ha aprofitat per descansar i posar-se a punt per afrontar la segona meitat d'aquesta volta al món, finalment el nostre veler arrenca, buscant l'alisi,  sempre cap a l'oest.

Ara és en Quim, amb l´Anna i la Marta com a tripulants, qui naveguen direcció a Austràlia. Després de fer la parada simbòlica a l'illa que va inspirar el nom del veler, a la mítica Bora Bora, les dificultats tornen a aparèixer en aquesta aventura. L'avaria que va fer la via d'aigua al canal de Panamà ha tornat a aparèixer. Hem de treure de nou el vaixell de l´aigua i demanar uns recanvis que hauran d'enviar des de Tahití.

Amb aquest retard en Quim es veu obligat a sortir en direcció a les illes Cook amb mal temps. Vents forts i tempestes són la tònica habitual d'aquests dies. Fins al punt que una onada s'ha emportat la barbacoa que portàvem instal·lada a la barana de coberta. El temporal impedeix fins i tot l'entrada al port de Palmerston (Cook) i han de continuar navegant fins al proper arxipèlag de Niué.

Si no hi ha cap altra entrebanc sembla que el Bora Bora arribarà just a temps per a la propera incorporació de tripulació la setmana vinent al Regne de Tonga a on s´incorporaran la Mercè i l´Àngel.

Seguirem informant!!!

juny 2013 Ara mateix el Bora Bora es troba fondejat a Tahití.

A finals de juny es farà de nou a la mar en direcció Oest, passant per varies illes i atolons i posant rumb al Nord d'Austràlia.

El viatge continua!!! cal completar la volta i seguir disfrutant de la travessa!!!

Encara hi ha algunes places disponibles en alguna etapa... si vols aprofitar aquesta oportunitat de participar a la KT3D contacta'ns ja!!!

29/03/13 Terra!!! Finalment després de l'esforç ve la recompensa!!! arribem a les Illes Marqueses!!! No ha sigut possible realitzar el vol en globus al Pacífic... però hem completat amb èxit la reproducció de la travessa de la KON·TIKI!!!  
26/03/13 Portem una setmana més navegant amb tempestes i amb forts vents sostinguts amb ràfegues puntuals molt fortes. Ens va caure el gènova al mar... però per sort el vàrem poder recuperar.
Amb les condicions que tenim descartem tornar a intentar l'enlairament del globus.
Estem a menys de 1000 milles de les Illes Marqueses i tenim la moral alta. Aprenem ràpid i ens hem adaptat al medi. Pesquem sempre que la navegació ens ho permet i hem après a fer reparacions amb pocs mitjans.
Ahir vàrem patir un petit ensurt! Les fortes tempestes ens obliguen a estar molt atents a la navegació. Les maniobres són complexes i tenses, treballem en equip però a vegades les coses no surten rodones... avui hem trencat el tangó amb una forta ràfega de vent... pensàvem que no el recuperaríem però una vegada més ens hem superat a nosaltres mateixos i l'hem pogut reparar amb canya de bambú!!!
L'SPOT, el sistema de geoposicionament que emet el senyal que podeu seguir a traves del web ha fallat. Fa dies que no emet per un problema amb la bateria.
Som a 9 graus S 133 W
BORA BORA A MOREA
KT3D PACIFIC
18/03/13 Bé... ja comença a ser una costum que, el què ens va bé per una cosa, ens espatlla una altra. Després dels dies de tempesta van quedar vents moderats i forts sostinguts que ens han fet avançar molt i recuperar milles que les encalmades ens havien fet perdre, aquesta vegada però el vent ens ha superat, amb vents forts de popa, hem trencat l'espinaker i ara naveguem amb l'assimètric...  
15/03/13 Avui récord de distància!!! 170 milles en 24 hores!!! com deia aquell... “No hay mal que por bien no venga”!!! Les tempestes han donat pas a vents sostinguts que han fet volar al Bora Bora!  
14/03/13 Després d'un parell d'intents fallits de dur a terme el vol en globus hem de desistir de moment. Ara les turmentes vénen una darrera l'altra i no ens deixen marge de maniobra. Aparquem doncs de moment aquesta maniobra i ens centrem en la navegació.  
11/03/13 Els vents ens somriuen i la navegació per fi es fa intensa i divertida. Avancem a bon ritme i els ànims es recuperen, és el moment de començar a pensar en fer un intent d'inflar el globus a alta mar, per començar a veure realment a què ens enfrontem.  
08/03/13 La calma persisteix i hem de reprogramar el trajecte. Posem rumb a Galápagos, les darreres illes habitades que trobem abans de Raroia. A través de la Susanna de KON·TIKI contactem amb les autoritats de les illes que, després d'explicar-los la situació, accedeixen a deixar-nos amarrar i repostar gasoil i aigua dolça a l'Illa de Santa Cruz. Toquem terra el temps just per omplir dipòsits i salpar de nou, rumb a les Marqueses.  
07/03/13 Desprès de sortir de Panamà i poder reparar l'averia posem rumb a Raroia amb l'esperança que la sort ens acompanyi, i en part és així, no hi ha hagut més avaries i les reparacions que hem fet aguanten. No volem ser queixosos però ara tenim un altre inconvenient que, tot i que no ens fa aturar, la veritat és que ens alenteix moltíssim. Hem ensopegat varis dies de calma. El mar calmat i el vent parat o molt fluix fa que a haguem de fer servir el motor per tal d'intentar complir amb les etapes establertes. Ho podem anar trampejant així, però si dura gaire, esgotarem les reserves de gasoil molt abans del previst.  
05/03/13

Iridium SMS:

“Encara amb poc vent. Fem banys en marxa enganxats a una corda. Aquesta tarda rondava una aleta de tauró a cinc metres del vaixell. Glups!!!”

 
04/03/13

Calma

Portem tres dies de navegació i mar calmat. Són condicions agradables que ens permet pescar i gaudir de la fauna marina; hem pogut veure tortugues, dofins, balenes i peixos espasa, però tenim poc vent per a la navegació i la velocitat és escassa. Més sovint del què voldríem hem de recórrer a la navegació a motor per poder complir amb els temps previstos a les etapes.

 
01/03/13

Iridium SMS:

“Sortim!!! La reparació aguanta i la meteo en calma. Rumb a Raroia!”

 
28/02/13

Tornada a l'aigua

Acabem de posar el vaixell a l'aigua després de 3 dies de reparacions. La cosa era greu però no ho volíem dir perquè fins i tot perillava el continuar la següent etapa.

Hem tingut la gran sort de comptar amb l'habilitat del Mateu per improvisar, reciclar, i fabricar peces que aquí no tenien. Els seus coneixements i habilitats en mecànica, fibra de vidre, resines, etc. i el seu esperit de no rendició ha salvat aquest important entrebanc que ha estat a punt de costar-nos la retirada.

Estem cansats però si en unes hores de prova no entra aigua al casc ja marxem , al menys a fondejar fora d'aquí i dema arranquem cap al pacífic. Si sortim dema ho farem amb 3 dies de retard respecte el previst. Ara tot dependrà del vent, tenim 30 dies justos per arribar a temps a Raroia, a on va arribar la KON·TIKI original. Així que potser aquesta és la última vegada que tenim connexió d'internet fins d'aquí a 4000 milles, a Polinèsia

Dema us confirmarem si arranquem per sms des del telèfon satèl·lit.

KT3D PACIFIC
KT3D PANAMA
26/02/13

Tenim una via d'aigua

L'alarma es dispara quan veiem que tenim un problema greu que, si no podem solucionar comprometrà la continuïtat de la expedició. Fem una inspecció a fons i ens adonem que hi ha danys en l'eix de l'hèlix. Segurament el fort cop que vàrem sentir devia ser un tronc, caixa o bulto prou fort com per causar danys al vaixell.

Lo primer que fem és buscar un port on amarrar i preparar l'extracció del vaixell a un baradero sec per tal de poder efectuar una reparació des de fora, desmuntar l'hèlix, l'eix i el que vagi sortint... La sorpresa nostra és però quan la gent del port no ens dóna la prioritat que nosaltres necessitem... quedem a l'espera de torn per la grua mentre fem guàrdies de dia i nit per vetllar les bombes d'aigua que han d'extreure l'aigua contínuament de l'interior del vaixell.

Amb el vaixell fora de l'aigua avaluem i comencem a desmuntar i demanar peces de recanvi que no existeixen en aquestes latituds... hi ha problema de subministrament i de format, ja que nosaltres portem sistema mètric europeu i aquí les poques coses que hi ha són en sistema americà...

KT3D PANAMA
KT3D PANAMA
KT3D PANAMA
25/02/13

Pas del Canal de Panamà

Després de marxar els tripulants de l'etapa de San Blas ens preparem per fer el pas del Canal de Panamà. Ara la cosa canvia, ens quedem l'Angel, el Miquel, Quim i Mateu per afrontar l'etapa que recrea la travessa de la KON·TIKI original. Comencem però amb tràmits de papers i esperar el torn per entrar a les encluses. Hem de salvar un desnivell de 30 metres entre un oceà i l'altre, a través de canals i comportes compartim compartiment amb un mercant i dos velers més. La facilitat d'aquest tram tindrà però la seva recompensa negativa en arribar a l'altre extrem, durant el trajecte xoquem amb alguna cosa per sota la quilla... alguna cosa colpeja la part inferior del veler i atura el motor. Fem les comprovacions rutinàries de la mecànica i l'Angel baixa a l'aigua a fer una ullada a l'hèlix, sembla que tot està bé i seguim el nostre camí.

Unes hores després, quan en Quim baixa a l'interior del vaixell, descobreix que hi ha una via d'aigua i que la sentina es troba inundada.

KT3D PANAMA
21/02/13

L'expedició igualadina arriba a Panamà City i ja els espera un contacte panameny, en Rigo, i comença l'aventura desplaçant a tot l'equip en un vehicle 4x4, travessant les muntanyes de la comarca Cuna Yala. I els apropa al Bora Bora on els espera en Mateu, que ha vingut navegant des de Colombia fins a Carti.

El Bora Bora posa rumb a descobrir algunes de les 365 illes que formen l'arxipèlag de San Blas, de les quals només 35 d'elles estan habitades.

L'arxipèlag el governen els indígenes kunes, totes tenen un propietari i són ells qui conserven les seves lleis i el seu propi congrés qui les dicta.

Els indígenes que estan a les illes habitades viuen en cabanes fetes de canya i sostre de fulles de palmera, les dones vesteixen vestits tradicionals, amb la típica “mola” (peça de roba que porten ajustada al cos com si fos un corsè i els seus dissenys es basen en plantes i animals de l'entorn com palmeres, peixos…), braçalets als braços i a les cames i una anella al nas.

Els kunes tenen idioma propi, la majoria no parla espanyol. Les seves condicions de vida són força precàries, no tenen llum, no cultiven productes de la terra ni tenen pràcticament animals de granja. L'aigua dolça l'extreuen de pous naturals que els permet fer la mínima higiene personal però sense evitar algunes malalties de la pell en els nens més petits.

Els kunes són molt curosos de les seves tradicions fins al punt de creure que una foto directa a la seva persona els pren una part de la seva ànima i identitat.

Els homes cada matí surten a pescar i amb uns estris molt rudimentaris però amb capacitats físiques espectaculars, baixen en apnea a profunditats de 20 metres per treure llagostes i altres peixos molt apreciats per ells (pargo rojo, ballesta, etc). Tot seguit i amb el peix encara viu els van a vendre als velers que estan fondejats a les illes.

Alguns dels membres de l'expedició van poder acompanyar-los en un dia de pesca en el seu “kayuko” (canoa de fusta feta d'un sol tronc massís buidat per dins). Van pescar 22 llagostes i alguns peixos, mentre al seu costat els va sorprendre una família de dofins amb els qui gairebé es van posar a nedar.

Les famílies kuna tenen capacitat per ser autosuficients i la tripulació del Bora Bora ha intentat fer el mateix vivint el seu dia a dia amb els seus propis recursos: la pesca de peixos, llagostes…, fent foc a terra per cuinar-los i tampoc els podia faltar els cocos que agafaven directament de les palmeres, plantes que cobreixen totes les illes.

El Bora Bora ha navegat per les diferents illes, algunes habitades per petits poblats kuna i altres totalment deshabitades, sempre intentant ser el màxim autosuficients possible, tant en el menjar a través de la pesca, en el desplaçament anant a vela, en l'energia del veler, utilitzant plaques solars i generadors eòlics.

El dia els permetia fer esnorkel i apropar-se als esculls de coral gaudint del paisatge submarí, on a més de milers de peixos de colors van poder veure mantes, taurons, tortugues, llagostes, peixos escorpí, etc.

Com anècdota i degut a que el motor del bot auxiliar estava malmès des de Colòmbia, els expedicionaris, cansats de remar cada dia, van improvisar un invent, posant el ventilador del globus com a propulsió del bot com si fos un Overcraft.

L'invent, malgrat no ser la millor solució va funcionar durant una estona i va ser divertit.

El grup va decidir de manera improvitzada acompanyar el Bora Bora des de San Blas fins a Colon, entrada del Canal de Panamá.

Això va suposar un travessa nocturna de 12 hores de navegació a mar obert.

Una experiència única per la majoria dels tripulants que venien mentalitzats tan sols de navegar entre illes.

A Colón hauràn de fer els tràmits per creuar el Canal de Panamà. També esperaràn allà l'arribada d'en Miquel, quart tripulant que junt amb l'Angel, en Mateu i en Quim faràn la següent etapa que li espera al Bora Bora.

L'etapa estrella per ells, reproduint la ruta original de la Kontiki.

Que tinguin molta sort.

El Pep, la Sílvia, el Ferran , La Joana i la Mercé han tingut la sort de compartit i viure l'experiència de una de les etapes de la volta al món de l'expedició KT3D.

 

 

KT3D PANAMA
KT3D SAN BLAS
KT3D SAN BLAS
KT3D SAN BLAS
KT3D SAN BLAS
KT3D SAN BLAS
KT3D SAN BLAS

 

18/01/13

Després d'unes setmanes amb base a Martinica, avui en Mateu surt en direcció a Panamà.

En principi havia de fer aquesta etapa en solitari però finalment ha lligat una tripulació de darrera hora que l'acompanyarà.

El 10 de Febrer ens incorporarem en Quim i 3 parelles per fer l'etapa de l'arxipèlag de San Blas.

KT3D SAN BLAS
15/12/12

Dinou dies al mig de l'Atlàntic, de Canàries fins al Carib en veler

Tal i com estava previst, l' expedició KT3D va sortir de Lanzarote el dia 23 de novembre amb el repte de creuar l'Atlàntic i arribar a l'illa caribenya de Martinica.

Com era d'esperar, la travessa va tenir de tot, moments de calma, moments de mala mar, però sobretot l'assoliment de la primera gran etapa del viatge. L'Atlàntic no va deixar indiferents als tripulants del Bora Bora. Per en Xavi M., en Xavi R. i en Mateu, era la primera vegada. En canvi per en Quim, era la desena.

La travessa de l'Atlàntic va començar amb molt poc vent, degut a una baixa pressió que els va fer la punyeta i els va donar vents del tercer quadrant, obligant-los a guanyar sud per poder trobar els vents alisis, el veritable motor de la seva travessia.

A partir d'aquest moment, el Bora Bora va començar a devorar milles i la vida a bord es va fer molt més agradable pel fet d'anar ràpid i per l'optimisme que genera el bon temps en general.

Els dies eren calorosos i això feia que durant el dia es vestissin amb una simple samarreta i uns pantalons curts i a la nit un jersei. De totes maneres, els núvols que hi havia al mig de l'Atlàntic els donaven una mica de pluja cada dia i aquesta alhora els obsequiava amb meravellosos arcs de San Martí.

 

Nit accidentada per Sant Xavier

Van tenir temps de comprovar com de dòcil que es pot arribar a presentar un oceà tan gros com aquest, arribant inclús a banyar-se al mig d'una encalmada. Però també van comprovar el fort i perillós que pot arribar a ser, una nit que el vent va pujar molt d'intensitat.

Vents sostinguts de 40 nusos, amb ratxes de 50 va ser el regal que l'Atlàntic tenia previst per el dia de sant Xavier, dia en què dos del tripulants celebraven el sant. Per fer-ho més emocionant el pitjor va ser a la nit, quan era impossible veure arribar les ones, però se sentien just al costat i les maniobres amb els llums frontals eren molt més complicades per la poca visió.

A coberta, el soroll era terrible. El vent i la forta pluja no deixaven escoltar res més que no fos el xiular del vent entre els obencs, però a l'interior del veler els sorolls eren encara més forts. Això va fer que en el moment en que s'estava fent el tercer i últim riç a la vela major, en Xavier R. sortís del seu camarot amb les mans al cap convençut que havien perdut el pal i que el veler anava a la deriva. Per sort, res d'això no havia succeït, però tantes hores sense descansar poden fer que els tripulants es despertin a mitja nit després d'una nit de malsons sense saber què ha passat realment o què han somiat.

Tot va bé si acaba bé

Això donava sentit a l'aventura que tots buscaven, una mica de por al cos, per fer córrer l'adrenalina. Tot va bé si acaba bé i, al cap d'unes hores, tot va estar controlat i molt a prop de l'objectiu final: arribar.

Els vents alisis van empènyer el Bora Bora fins al final, obligant a la tripulació a estar atents als núvols que sempre els provocaven petits roles en el vent i una forta pujada de la intensitat, cosa que durava poca estona, però que podia arribar a ser perillosa si no s'estava atent.

Dinou dies de mar i cartes de suport

Van pescar “dorados”, van veure tortugues, dofins i una balena. En dinou dies que és el que va durar la travessa, van veure únicament dos vaixells, van tenir temps de llegir molt i jugar a cartes i al domino.

Per no perdre el contacte amb el món exterior, portaven un telèfon Iridium via satèl·lit amb el qual podien parlar i enviar missatges de text a la família. La ràdio BLU també va servir perquè els caps de setmana sintonitzessin els partits de futbol de RNExterior i coneguessin els resultats de les eleccions catalanes, entre altres coses.

Els familiars dels novells Xaviers els vàrem fer entrega, abans de marxar, d'un paquet amb 20 sobres tancats a cadascú, perquè n'anessin obrint un cada dia. Així van anar llegint cartes de suport, d'ànims, o d'amor segons qui en fos el remitent. Un bonic detall i que van agrair molt en algun moment.

La convivència va ser excel·lent entre els quatre tripulants i van arribar, després de dinou dies de navegació, contents i sense greus desperfectes al veler. Una altra prova superada.

 

KT3D PANAMA
KT3D MARTINICA
KT3D MARTINICA
24/11/12 Després de passar uns dies visitant l'arxipèlag canari hem pogut recuperar forces, comprar provisions i fer algunes reparacions. Avui deixem enrere les Canàries i comencem la primera travessa de llarga distància de l'Expedició, la travessa de l'Atlàntic!!!
KT3D MARTINICA
20/11/12

El dilluns dia 19 ens hem incorporat a la expedició per passar uns diez en el Bora Bora abans que salpi per creuar l'Atlàntic.

L'anterior tripulació que va acompanyar al Quim i al Mateu creuant l'estret, formada per l'Helena, el Jordi i els dos Carles ja han desembarcat.

Ara, en Nacho, la Núria, la Mercè i l'Àngel els prenem el relleu per gaudir d'uns diez de navegació tranquila a les costes de Lanzarote i Fuerteventura, visitant l'Illa de Lobos, pescant, bussejant y ajudant en els darrers preparatius per a la travessa de l'Atlàntic.

A finals de setmana s'incorporen els dos valents navegants que acompanyaran al Quim i en Mateu a la travessa. Són el Xavier Mayoral i el Xavier Roure.

Els hi donem el relleu i els acomiadem amb emoció i enveja.

Bona sort amics!!!

 

veure video
veure video

MG KT3D LANZAROTE

MG KT3D LANZAROTE

MG KT3D LANZAROTE

MG KT3D LANZAROTE

MG KT3D LANZAROTE
14/11/12 Arribada a l'arxipèlag canari.  
11/11/12

VIA D'AIGUA

La meteorologia es complica i la mar està força moguda.

Hi ha un problema abord. Apareix aigua dins el vaixell, i el més greu és que no sabem per on entra...

Després de revisar totes les possibilitats, el Mateu averigua que l'aigua no és salada i que prové d'un dels dipòsits interiors d'aigua potable. Solventem el problema.
MG KT3D LANZAROTE
10/11/12

Finalment aconseguim passar l'estret de Gibraltar gràcies al motor del veler.

La manca de vent favorable ha fet impossible la navegació a vela, ja que en aquest indret les condicions de trànsit marítim són complexes.
MG KT3D 5
09/11/12

CONCLOU LA PRIMERA ETAPA AMB ÈXIT

10:29h

El Bora Bora acaba d'amarrar al port de Benalmádena (Málaga).

Tot i tenir una baixada de Mediterrani amb força mal temps, ara mateix diluviant, arriba puntual al final d'etapa tal com estava previst.

Aqui avui mateix es farà el primer canvi de part de la tripulació, desembarquen 3 tripulants i n'embarquen 3 de nous, que junt amb en Quim i en Mateu demà hauríen de sortir per travessar l'estret de Gilbraltar i continuar fins a les illes Canàries.

 

MG KT3D 5
05/11/12

FESTA INICI DEL VIATGE DIA 1 DE NOVEMBRE

Més de 200 amics ens varen venir a acomiadar en la sortida del gran viatge des del port de l'Estartit.

Durant tot el matí, els amics varen poder visitar el veler Bora Bora amb totes les curiositats que comporta l'equipament d'un vaixell per aquest tipus de travesses (panells solars, generador eòlic, comunicacions, etc) a més de l'inusual carrega d'una cistella de globus aerostàtic, bombones, cremador, ventilador, plataforma inflable, etc, etc. per realitzar els vols en globus.

A migdia la Clara ens va preparar una fantàstica fideuà popular que va fer les delícies de tots els assistents.

I cap a les 16 h varem embarcar i deixar anar amarres.

Les 200 persones acomiadant des del moll, el moment d'hissar les veles amb la màscara de Kon-Tiki i les 10 embarcacions que varen sortir a acompanyar el Bora Bora durant les primeres milles, varen fer d'aquest un moment realment molt emocionant.

Volem agrair a tots aquests amics que varen venir a la sortida i també a tots els col.laboradors que ho varen fer possible.

Cal remarcar que la meteorologia va ajudar a que l'esdeveniment fos un èxit.

IMG KT3D 3
IMG KT3D 4
IMG KT3D 3
IMG KT3D 3
01/11/12

Avui fem una petita festa de celebració de l'inici de la expedició. Després de menjar una bona paella al port, el Bora Bora enfila rumb a Ses Illes.

Tot es posa en marxa, veles amunt, GPS en marxa, i també l'SPOT, un aparell que emet un senyal de GPS i l'envia a internet per tal que el pugueu seguir i saber en tot moment (si res no fall) on es troba el Bora Bora.

Seguiu-nos a través d'aquest ellaç:

http://share.findmespot.com/shared/faces/viewspots.jsp?glId=05jyqR1dp0xpZJ3WVPgkV0NNjdZLFYbCS

IMG KT3D 2
25/10/12

ULTIMES PROVES I PREPARATIUS

Avui fem la prova de la plataforma inflable que ens ha de permetre fer el vol en globus enmig de l'oceà Pacífic.

El Carles Roca ha fet una obra d'art! Ha sigut un èxit. Ara sí que ens imaginem a milers de milles de terra, inflant i enlairant el globus per fer un vol en el que tot el què abasti la vista sota nostre sigui blau, sigui aigua. Hem batejat la plataforma com a “Terra Efímera”.

 

Malgrat que encara ens queden moltes incògnites per resoldre; què passarà a mar obert, com aterrar, com plegar la vela sense que es mulli, …, donem la prova per bona perque no tenim més temps material.

 

Encara ens queden moltes modificacions al veler, estibar tot el material i preparar la festa de sortida del dia 1.

CLICA PER SABER ON ÉS EL BORA BORA ARA MATEIX!